Carlos Salvador: "Va ser molt fàcil engrescar les empreses en el projecte de Frimercat"

Entrevista a Carlos Salvador, expresident de Frimercat

Com va néixer la idea de fer un frigorífic com Frimercat?
Era un servei que necessitava el sector. Fins aquell moment, havíem passat amb el petit frigorífic que hi havia al Mercat, però a partir de l’any 92 les perspectives de creixement del sector es veien frenades per no tenir una instal·lació més gran. Frimercat va servir per donar una expansió al Mercat i va permetre que les importacions augmentessin notablement.

Com va aconseguir engrescar a les empreses del Mercat en el projecte?
Des del principi tenia molt clar que en aquest projecte havia de participar tothom. I, la veritat, és que va ser molt fàcil engrescar totes les empreses. Sincerament, em vaig quedar molt parat! Cada empresa va aportar econòmicament el que podia i de les 54 empreses que érem en aquell moment, s’hi van sumar 52... Ho recordo avui i encara m’emociono!

Com a president de Frimercat, què l’ha preocupat més del funcionament de l’empresa?
Era molt maniàtic amb el manteniment i la neteja de les instal•lacions. Amb això he estat un corcó! (riu). També em preocupava molt la modernització dels equipaments. Tot per donar sempre el millor servei i fer l’empresa més rendible. 

Amb vostè al capdavant, Frimercat va ampliar les instal·lacions i va assumir la gestió de la descàrrega diària dels productes del Mercat!
Necessitàvem més espai i vam comprar un altre frigorífic dins de Mercabarna. S’havia de professionalitzar la descàrrega en el Mercat i vam posar en marxa la infraestructura per gestionar-la. Sempre hem mirat endavant i tot s’ha fet amb diners, amb la col·laboració de Mercabarna i, sobretot, amb carinyu.

Aquesta capacitat per impulsar projectes ja li venia de la seva etapa al Gremi de Majoristes... De fet, com a secretari d’aquesta entitat, va viure tot el trasllat a Mercabarna...
Les negociacions amb l’administració van ser difícils. Es volia fer un Mercat amb 150 caselles de venda, però vam aconseguir que entenguessin que 80 n’eren suficients per mantenir la concurrència i competència en el Mercat, assegurant així un tamany d’empresa que permetia donar una oferta adequada per l’època. Però, sobretot, van ser dies de molta expectació, molta por pel canvi i molt de moviment. Jo, l’últim dia al Mercat del carrer Wellington, vaig fer allò que diu la Bíblia. No mirar enrere per no convertir-me en estàtua de sal. Mai he tornat a passar pel carrer on estava l’antic Mercat.

És allò que deia de mirar sempre endavant...
Al Mercat antic teníem unes fàbriques de gel que produïen 10 tones. Amb el trasllat, un majorista em va dir “ara les farem de 15 tones”. Jo li vaig dir, “no! les farem de 25 tones”. “Boig”, em va cridar!! Però és que s’havia de pensar en el futur...

Es veu que és un home d’idees clares i de fort lideratge...
La meva forma de ser m’ha permès aconseguir moltes coses, però segur que també m’ha fet perdre moltes. No em tallo a l’hora de dir les coses tal i com jo les veig! Mira, quan era president del Gremi ens va venir a visitar un polític important. La visita era a les 17h. Una hora terrible si t’aixeques com nosaltres a les 2 de la matinada. Allà estàvem tots els presidents dels gremis de Mercabarna esperant i el polític va arribar tard. Quan va aparèixer es va presentar, però jo li vaig dir: “Ja sabem qui és i, ara, també sabem que és un impuntual”. Ell em va respondre, “Sí que va fort vostè!”. Jo sóc així! (riu).

Carlos Salvador, expresident de Frimercat