Pla estratègic per impulsar sectors de futur a Mercabarna

Per desenvolupar aquest projecte, Mercabarna compta amb el suport d’altres institucions i entitats, com l’Associació de Concessionaris de Mercabarna (ASSOCOME), el Consorci de la Zona Franca de Barcelona i 22@Barcelona.
En l’elaboració d’aquest pla, Mercabarna està treballant conjuntament amb l’empresa Cluster Development, una consultora especialitzada en la realització de projectes de desenvolupament estratègic.

“Mercabarna és un clúster alimentari de referència internacional. Per això, l’Ajuntament de Barcelona ha encarregat a Mercabarna que lideri el Pla Estratègic del Clúster Alimentari de Barcelona, per impulsar, encara més, la competitivitat d’aquestes petites i mitjanes empreses, de cara al futur”, afirma el president de Mercabarna i tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi William Carnes.
Saber on som per decidir, amb garanties, cap a on volem anar. Aquest és el primer pas en el procés d’elaboració del pla estratègic. Per això, per saber exactament on som, la consultora que s’encarrega de fer aquest pla ha estudiat, durant prop de mig any, el sector alimentari de producte fresc (tant nacional com internacional), entrevistant-se amb empreses de Mercabarna, compradors i experts del sector.
Tot aquest treball de recerca s’ha traduït en un primer estudi, anomenat “Diagnòstic de situació i posicionament del Clúster alimentari de Barcelona”. Segons explica Eduard Ribas, responsable de Cluster Development, “aquest estudi pretén ser una fotografia de les empreses de Mercabarna. Hem analitzat les seves fortaleses i debilitats i hem identificat i caracteritzat els segments de negoci existents. I, a partir de tot això, hem definit tres possibles opcions estratègiques de posicionament per a les empreses, que pensem que poden ser les més interessants de cara al futur”.
Per donar a conèixer les conclusions d’aquest treball entre les empreses del recinte, Mercabarna va organitzar una trobada, el passat 14 d’octubre, on es van congregar uns vuitanta empresaris, que van mostrar gran interès per aquest estudi. “És una iniciativa molt positiva, ja que, amb tots els canvis que s'estan produint en el comerç, la distribució i la societat, necessitem estudis que ens ajudin a aclarir-nos i a indicar-nos cap a on podem anar”, assegurava el director general de Cultivar, Pere Sitjar. D’altres empresaris com José Cánovas, de Carns Catalana Pallejà, destacaven la importància que aquest estudi el realitzin professionals que no estan lligats directament al sector alimentari, “ja que et donen una visió externa i t'aporten idees diferents, una nova mirada de la situació”, apuntava.

Radiografia de les empreses de Mercabarna
Aquest primer estudi se centra en analitzar com són les empreses de Mercabarna. És a dir, quina estructura tenen i quin ha estat el seu creixement econòmic en els darrers anys. En total, s’han estudiat prop de 300 firmes que comercialitzen productes frescos i congelats (totes aquelles que tenen el seu centre de decisió en aquest polígon alimentari), això sí, agrupades segons el seu sectors d’activitats: fruites i hortalisses, peix i carn.
A grans trets, les dades extretes de l’estudi ens indiquen que, en el període 2003-07, les empreses d’aquests tres sectors d’activitat van créixer. No obstant, mentre que les firmes hortofructícoles i càrnies ho van fer a un ritme anual del 10%, les del peix van créixer més lentament, el 5% anual. També es destaca que el sector del peix és l’únic que en aquest període de temps va perdre quota de mercat, en concret del 0,8%.
Per entendre aquestes dades, l’estudi se centra en veure quins han estat els clients de les empreses del recinte que expliquen aquests creixements. Així, es posa de manifest que els increments s’han produït per l’augment de vendes a les cadenes detallistes especialitzades (33%) i el food service (32%) –que inclou la restauració social i la comercial organitzada i la no organitzada –, seguides dels minoristes tradicionals (18%) i la gran distribució (16%). En concret, segons els responsables de l’estudi, part del creixement en el sector de les fruites i hortalisses i la carn es deu a l’impacte de les cadenes detallistes especialitzades i el food service. En canvi, en el sector del peix, no passa el mateix.
“Aquest fenomen –apunta Ribas –és menys evident en el sector del peix, ja que els clients no han evolucionat de la mateixa manera. Per exemple, encara no tenen tant pes les cadenes detallistes especialitzades, tal i com ha passat en el sector hortofructícola. A més, també hem de tenir en compte el paper de la gran distribució, un client que en ocasions opta per saltar-se la figura del majorista i comprar directament a origen. Tot això, pot ajudar a entendre el creixement més limitat d’aquest sector”.

Com són aquests clients?
A través d’aquest estudi també ens podem fer una idea bastant acurada de en quin punt es troben els clients de les empreses del recinte, agrupant-los en dos grans segments: el food service i la llar (comerç tradicional, la gran distribució i les cadenes detallistes especialitzades). De l’anàlisi s’extreu que la distribució al canal food service és encara avui un sector molt atomitzat i que està en procés de consolidació. Dins d’aquest grup, destaca el cas de la restauració organitzada que està incrementant la seva quota de mercat i que cada vegada demanda al seu proveïdor un major servei tant a nivell logístic com de producte.
Respecte al segment de la llar, es posa l’accent en el major pes que estan adquirint les cadenes especialitzades i la gran distribució respecte a la botiga tradicional. A més, tan aquestes cadenes detallistes com la gran distribució estan augmentant el seu poder de compra, reduint els intermediaris i reclamant cada cop més serveis.

Tres possibles vies de negoci per afrontar el futur
Després de fer aquesta radiografia de les empreses de Mercabarna i d’analitzar els clients i les seves necessitats, l’estudi ha identificat tres clústers principals o grups d’empreses. Aquestes clústers són: el d’empreses de food service, el d’empreses de marques de canal (cadenes detallistes especialitzades) i el de traders o empresaris majoristes.
Segons els responsables de l’estudi, els clústers de food service i de marques de canal presenten bones perspectives de creixement de futur i suposen unes oportunitats de negoci molt importants per a les empreses de Mercabarna.
En canvi, en el cas del clúster de traders, l’estudi posa l’accent en què les perspectives de futur es redueixen a uns pocs i que, per tant, és una aposta de major risc.
“El segments food service i marques de canal són els que expliquen el creixement de Mercabarna dels últims anys i pensem que seran els que explicaran també el creixement futur d’aquest polígon alimentari i els que el permetran posicionar-se d’una forma diferencial”, assegura Ribas. “A més –afegeix – mentre que en el clúster de traders hauríem de buscar estratègies comunes per producte, en el cas dels segments de food service i marques de canal, les estratègies poden establir-se per serveis, obrint així opcions de col•laboració noves per a les empreses, independentment del producte”.

I ara què?
A partir d’ara entrarem en la segona fase del projecte d’elaboració del pla estratègic, anomenada “Reforçament i desenvolupament del posicionament”, en què s’analitzaran les tres opcions estratègiques i s’identificaran les àrees de millora en l’àmbit d’empresa i d’entorn respecte als clústers escollits. Tot aquest procés, culminarà amb la redacció del pla estratègic, previst per a principis de 2010, i que proposarà accions concretes que beneficiaran a les empreses del recinte.
“Aquest estudi obre una bona línia de treball i, penso que totes les empreses en podrem treure molt de profit. Quan s’estudiïn les diferents opcions de negoci que es proposen, haurem de valorar si la nostra empresa opta per un, dos o els tres clústers”, afirmava Robert Casanovas, director general de Barrufet Group.
Per seguir desenvolupant el pla estratègic, Mercabarna necessita de la participació de les empreses del recinte. “Per molt bon anàlisi que fem, si les empreses no se’l fan seu, no val per a res. Volem que tot el que estem fent serveixi per moure la realitat”, conclou Ribas.