Willy Müller: “El gran repte ha estat unir diferents sectors en un mateix espai”

Entrevista a Willy Müller, arquitecte de Mercabarna-flor

9 de setembre de 2008

Què sent quan veu en funcionament Mercabarna-flor?
Penso en el temps que ha passat des que vam començar a dissenyar-lo. En les coses que m’han passat, tant personalment com professional. Mercabarna-flor ha estat una de les experiències més riques i intenses de la meva vida.

Per què?
Bàsicament, perquè ha estat un procés llarg. Hem treballat en diferents projectes, emplaçaments.... A tot això, s’havia de sumar l’ansietat d’un sector que volia tenir un nou mercat. Tots els implicats teníem una pressió especial, per això ha estat tan intens.

En què es va inspirar a l’hora de dissenyar el Mercat?
En un viatge a Brasil vaig visitar el mausoleu d’un ex-president del país. Era un edifici en forma de piràmide trencada. Això em va fer reflexionar sobre la possibilitat de fer un centre amb una gran coberta que es transforma en paret. Des del principi, tenia la idea de construir un mercat en el qual la coberta tingués un atractiu especial.

Com descriuria la coberta?
A mi m’agrada dir que és com una closca, en un sentit orgànic. Sota la closca hi ha alguna cosa que es mou, en aquest cas, l’activitat generada pel mercat. Espero que aquesta coberta s’acabi convertint en un referent visual i que també representi l’activitat que s’hi desenvolupa.

Què tots el que passen per l’autovia de Castelldefels identifiquin Mercabarna-flor!
Treballar en un edifici ubicat en els entorns de la ciutat et dona una gran llibertat. És un entorn privilegiat, ple d’oportunitats, sense llei a l’hora de dissenyar. Per això, penso que omplir els espais que envolten la ciutat amb naus industrials en forma de calaix, buides de contingut, és una llàstima. El paisatge demana edificis innovadors i, en aquest sentit, Mercabarna-flor ho és.

Quines han estat les principals dificultats d’aquest projecte?
Realment, Mercabarna-flor no aparenta la complexitat que té. Quan es pensa en un mercat de la flor, tothom té la imatge d’un edifici d’aparença més o menys maca on es comercialitzen flors. Però, en el cas de Mercabarna-flor, la complexitat ve donada perquè és un espai únic.

Únic, en quin sentit?
En aquests últims anys, hem visitat mercats d’arreu del món per aprendre d’altres experiències similars i una cosa que vam detectar és que en cap d’ells convivien en un mateix espai el sectors de la flor, la planta i els complements. Per norma general, estaven en centres separats. En canvi, a Mercabarna-flor s’ha fet un esforç immens per agrupar tots els sectors sota una mateixa estructura arquitectònica. Aquest ha estat el gran repte d’aquest mercat.

Suposo que unificar les necessitats de totes les empreses i dels productes que comercialitzen, no ha estat fàcil....
La relació amb els empresaris del Mercat no ha estat molt més difícil que amb d’altres clients. A l’hora d’iniciar un projecte nosaltres treballem amb dues premisses: imposar els nostres criteris arquitectònics i ser flexibles amb les demandes del client. Sembla contradictori, però és en aquest punt on s’estableix la veritable negociació amb el client i, així, tot arriba a bon port.

Què suposa Mercabarna-flor en la seva carrera?
Ha estat un gran repte, una oportunitat per practicar nous models d’arquitectura. A més, l’obra pública sempre comporta un plus de responsabilitat ja que s’ha de construir un centre que, a banda d’estètic, ha de donar serveis.